Fertilizants de floració en el cultiu exterior de marihuana

Índex

• El canvi metabòlic de la floració
• Fonts de fòsfor i potassi: mineral i orgànic
• Ritme d’aplicació sota el cel mediterrani
• Reforços aromàtics i estructurals
• El rentat final i l’espera
• Quan alguna cosa falla: llegir les fulles

El canvi metabòlic de la floració

El cultiu de marihuana a l’aire lliure té la seva pròpia complexitat marcada pel canvi de fotoperíode. Quan detecten que els dies comencen a escurçar-se, ajusten la seva química interna per preparar la formació dels cabdells i el seu posterior desenvolupament i maduració. Mentre que durant la fase vegetativa la planta desenvolupa la seva estructura, creant una base sòlida sobre la qual florir, amb l’arribada d’agost el cànnabis canvia de prioritats: inverteix la major part de la seva energia a fabricar sucres, olis essencials i resina. És vital acompanyar aquest canvi amb nutrients adients per aconseguir raïms florals compactes com pedres.

Amb l’aparició dels primers pistils s’encén la demanda de fòsfor, l’espurna que activa l’ATP, la gasolina del motor de la planta, i de potassi, l’element que regula el flux d’aigua i carbohidrats cap a les zones d’engreix. Al seu entorn, micronutrients com el magnesi per a la clorofil·la, el sofre per als terpens i el calci per a les parets cel·lulars donen suport al desenvolupament del teixit floral. El nitrogen, protagonista en creixement, deixa de ser necessari; mantenir-lo alt només allarga entrenusos i confereix un verd excessiu que dificulta la maduració dels tricomes.

Fonts de fòsfor i potassi: mineral i orgànic

A l’hora d’alimentar les teves plantes durant el cicle de floració hi ha dos camins que no s’exclouen mútuament. Si busques una resposta immediata, decanta’t pels adobs minerals de floració, amb nivells reduïts de nitrogen, i reforça’ls amb adobs PK (0-5-7, 0-10-10…) a partir de la formació de la corona floral. Les seves sals, dissoltes en aigua, arriben a l’arrel i en pocs dies la planta engruixeix els calzes. En aquest grup hi trobes productes com Canna Terra Flores o Hesi Complex de Floració, nutrients ideals com a base, i reforços com Canna PK, Monster Bloom o Hesi Fosforo Plus, que aporten el reforç necessari de P i K quan els cabdells més ho requereixen.

Si prioritzes un sabor més profund i una fertilització més natural, tens l’opció de fer servir fertilitzants orgànics. Una bona base, com BAC Organic Bloom o Canna Bio Flores, potencia la vida microbiana del sòl alliberant nutrients al compàs dels microorganismes i millora aroma i gust. Molts cultivadors combinen ambdós mons: base orgànica de fons i tocs minerals puntuals en el moment de màxima demanda.

Ritme d’aplicació sota el cel mediterrani

No hi ha un calendari estricte per aplicar nutrients de floració. La ubicació de les plantes, les hores de sol, la latitud o el clima influeixen en el desenvolupament i els canvis químics. Amb l’aparició de les preflores a la base dels talls comença la floració i els seus canvis. Durant les dues primeres setmanes la planta encara té un apetit moderat de nitrogen; un abonat suau relació 2-4-4 ajuda a la transició. Quan la corona floral es defineix —tercera o quarta setmana— el potassi esdevé rei: pots començar a aplicar els adobs PK o nutrients orgànics rics en potassi, com el guano de ratpenat. Mantenir els regs d’acord amb les necessitats de la planta manté la pressió cel·lular alta i els calzes s’inflen.

A finals d’estiu, cap al setembre, amb nits més fresques, convé reduir la freqüència de reg i la dosi d’adob: un excés de sals sense transpiració suficient arruga les puntes.

Aditius per al reforç aromàtic i estructural

Més enllà del N-P-K, hi ha additius que poden millorar la collita. L’aplicació de carbohidrats com Sugar Candy Syrup o Carbo Max en el reg alimenta la microbiota i eleva la producció de sucres, potenciant aromes i densitat. En un context de canvi climàtic, el silici, aplicat foliar o radicular, reforça la cutícula i ajuda la planta a suportar episodis de calor extrema i vent. Un bany d’enzims a mitja floració digereix arrels mortes i allibera microelements atrapats al substrat.

El rentat final i l’espera

En l’última quinzena, els pistils es pansixen i els tricomes es tornen d’un to àmbar. És el moment de deixar d’adobar i regar només amb aigua o amb un finalitzador suau. Així es dissolen les sals residuals i disminueix la clorofil·la. Reduir nutrients i compostos en aquesta fase afina el perfil de terpens i garanteix una combustió neta. La paciència d’aquestes dues setmanes finals val més que qualsevol additiu tardà.

Quan alguna cosa falla: llegir les fulles

La nutrició de floració a l’aire lliure és un diàleg constant entre el cultivador i la planta. Observar el color del fullatge, la turgència dels calzes i la textura del sòl permet ajustar la dosi exacta de fòsfor i potassi per convertir l’energia solar en resina. Amb una base d’adob orgànic, aportacions minerals mesurades i suplements que cuiden microbis i parets cel·lulars, el cànnabis mostra la seva millor versió: cabdells densos, aromàtics i de combustió suau.

Si apareixen problemes de fertilització, la planta ho indica. Un rebord marró que avança des de les vores revela manca de potassi; suplir-lo a temps engreixarà els calzes i frenarà la necrosi. Taques fosques entre nervis i pecíols rogencs delaten dèficit de fòsfor. I si les puntes es cremen i la fulla adquireix un to verd fosc i coriaci, sobren sals —probablement nitrogen—: dos regs amb aigua i enzims restableixen l’equilibri. Si necessites ajuda per ajustar el pla del teu terrat o jardí, passa per Grow Shop Molins: analitzem l’aigua, el substrat i t’acompanyem fins a la collita.